Activitat 14 : Poster

Aactivitat 13: Comentari d’Aristòtil nº12

Hom pot dir: un home esdevé lletrat, però també un no-lletrat esdevé lletrat o un home no-lletrat esdevé un home lletrat. El sentit simple té lloc quan enuncio, d’una banda, el terme subjecte de la generació, com l’home o el no-lletrat, i, d’altra banda, allò que vénen a ésser les coses engendrades, com el lletrat; el sentit complex té lloc quan, al contrari, uneixo en un terme el subjecte de la generació i allò que esdevé: quan dic, per exemple, que l’home no-lletrat esdevé un home lletrat. (…) Entre les coses que són engendrades en el sentit indicat de generació simple, una subsisteix tot i engendrar-se, l’altra no; en efecte, l’home subsisteix quan esdevé lletrat i encara és home, però el no-lletrat i l’illetrat no subsisteixen ni com a simples ni com a units al seu subjecte.”
“El canvi com el trànsit d’un estat a un altre: Física, A, 189b30-190a15.

Comentari

En aquest text, Aristòtil fa referència a la seva teoria sobre el canvi, posant d’exemple, el canvi del no-ésser al ésser.Anomena dos  tipus de canvi principals.

El primer, canvi  de generació i corrupció, aquell que apareix i desapareix.

El segon, l’accidental, és una  variació quantitativa augmenta o disminueix.

Com a conclusió  podem dir que en tot canvi hi ha alguna cosa que és manté.

 

 

Activitat 12: Què va ser primer, l’ou o la gallina?

Primer va ser l’ou, i aquí es va acabar la discussió. Punt i pilota. Segons el genetista
britànic J. B. S. Haldane, «el fet que ens ho seguim preguntant demostra que hi ha molta gent a la qual no se’ls ha ensenyat la teoria de l’evolució o que no l’han cregut».

Resolent el misteri ..

Més claret impossible. Tenint en compte això, la resposta sembla ser només un. Intentem resoldre el cas amb les premisses de Haldane, la teoria d’evolució i una miqueta de
deducció Holmes a veure si ara ens quadra i deixem la primera gallina mitològica de la història per als contes. D’una banda, les aus van evolucionar a partir dels rèptils, per la qual cosa la primera gallina de la història va haver de sortir d’un ou … que va posar un senyor (senyora en aquest cas) au

Activitat 11: Comentari de Plató nº17

«Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cada un d’aquests camins les múltiples natures que actualment ho fan així, no hi haurà, estimat Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, en la raça dels homes; tampoc abans d’això no s’esdevindrà, en la mesura del possible, ni veurà la llum del sol, l’organització política que ara acabem de descriure. Això és el que des de fa una estona vacil·lo a dir, perquè veia que era una manera de parlar controvertida; i és difícil d’advertir que no hi ha cap més manera d’ésser feliç tant en la vida privada com en la pública.”

Idees principals

Planteja un Estat utòpic

Comentari

Aquest fragment de text forma part del llibre la República, escrit per Plató. L’autor ens planteja un Estat utòpic, com podem veure quan diu (»Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, i que coincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, no hi haurà, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, en la raça dels homes»), ens vol fer entendre que cap Estat actual és bo, ja que, fins que els filòsofs no tinguin el poder, no podrem arribar a netejar de corrupció la política. Però també parla de la humanitat, ens diu que tampoc arribarem al fi dels mals en la nostra pròpia raça fins que no hi hagi un control del filòsof dins de l’àmbit polític.

En conclusió, al final del text emfatitza dient que expressar aquesta visió de l’Estat utòpic és una manera de parlar controvertida, ja que, dóna molt de què parlar, però segons Plató és l’única forma d’arribar a la felicitat del ésser.

 

Activitat 10 :Text número 14 de Plató

—De manera —vaig dir jo— que només el mètode dialèctic va per aquest camí, perquè suprimeix totes les hipòtesis i ateny el principi mateix, en el qual es confirma, i l’ull de l’ànima, realment tapat per una mena de fang bàrbar, l’arrossega suaument i el fa pujar amunt: se serveix, a tall d’auxiliars i assistents, en la conversió, de les arts que hem resseguit. Sovint les hem anomenades saber a causa del costum, però ens cal un altre nom, més clar que el d’opinió però més fosc que el de saber; en algun lloc abans l’hem definit com pensament discursiu. Però em sembla que aquí no es tracta pas d’una discussió de noms, quan tenim davant una investigació de temes tan importants. —No, no es tracta d’això —va dir. —Doncs ens bastarà —vaig fer jo—, tal com abans, la primera part, anomenar-la saber, la segona, pensament discursiu, la tercera, creença, i la quarta, conjectura, i aquestes dues últimes, opinió, i les dues primeres, intel·ligència; l’opinió és sobre la gènesi i la intel·ligència sobre l’essència, i la relació que l’essència té amb la gènesi la té la intel·ligència amb l’opinió, i el saber amb la creença i el pensament discursiu amb la conjectura. Tanmateix l’analogia i la diferència d’allò a què cadascuna d’aquestes coses es refereixen i la divisió en dues parts de cadascun d’aquests dominis, vull dir l’opinable i l’intel·ligible, això, deixem-ho córrer, Glaucó, perquè no ens multipliqui les qüestions més que ja el que hem tractat.

Idees principals     
Ell busca la ciència i veritat suprema a través de la opinió i del discurs, on podem ressaltar la relació entre el saber i la creença, és a dir, la  ciència i la  opinió.

Comentari

El text ens parla del coneixement i de la seva existència. Plató, es pregunta que si totes les coses canvien i res no és manté el coneixement de les coses no és mai absolut. Per tant, si sempre està canviant no podríem trobar el coneixement en si mateix, no podem diferenciar la relació entre objecte i subjecte de coneixement. El que haurem captat avui de les coses demà haurà canviat i, per tant, si ha canviat no haurem captat el coneixement en si. En el món sensible, no podem captar les coses ni adquirir coneixement, ja que tot està en un fluix, en un canvi continu. Plató acaba explicant que allò que és bell o bo de cadascú dels éssers no pot canviar, i per tant, no ho podem captar a través del món sensible, sinó a través del món intel·ligible que és aquell que condueix als éssers, persones a la veritat.El text ens parla del coneixement i de la seva existència. Plató, es pregunta que si totes les coses canvien i res no és manté el coneixement de les coses no és mai absolut. Per tant, si sempre està canviant no podríem trobar el coneixement en si mateix, no podem diferenciar la relació entre objecte i subjecte de coneixement. El que haurem captat avui de les coses demà haurà canviat i, per tant, si ha canviat no haurem captat el coneixement en si. En el món sensible, no podem captar les coses ni adquirir coneixement, ja que tot està en un fluix, en un canvi continu. Plató acaba explicant que allò que és bell o bo de cadascú dels éssers no pot canviar, i per tant, no ho podem captar a través del món sensible, sinó a través del món intel·ligible que és aquell que condueix als éssers, persones a la veritat.

Activitat 9: Comentari de Plató nº 11

– Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.

– Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d’escoltar i d’espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.

– Doncs sí, és ben bé així -observà.

– Però no n’hi pot haver gaires de capaços d’accedir a la bellesa en si i veure-la en la seva essència. – No, d’aquests n’hi haurà ben pocs.

– Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (…) Doncs què? El qui, ben a l’inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i també els objectes que participen d’ella, i és capaç de veure què no participa d’ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? Doncs, dels pensaments d’aquest en direm, raonablement, per tal com sap, ‘saber’, i dels de l’altre, per tal com opina, ‘opinió’.

– Això mateix.”

                                                              Ciència (episteme) i opinió (doxa): República, llibre V, 475e-476d.

 Idees principals
Plató diu que els únics que poden contemplar la veritat, és a dir, d’arribar a la bellesa en si i ser capaços de veure-la en la seva essència són els filòsofs. En canvi, la majoria de la gent és capaç de veure la bellesa en si però no d’anar més enllà, és a dir, no la pot fer arribar al seu coneixement. Per tant, arriba a la conclusió de què una minoria (filòsofs) tenen la capacitat de «saber», ja que poden arribar essència i d’altres que són la gran majoria, tenen la capacitat d’opinar, és a dir de l’opinió.

 Títol–> Els veritables filòsofs

 Comentari
Aquest text forma part de les idees estètiques de Plató. Els veritables filòsofs són aquells que estan impacients de contemplar la veritat i arribar a l’essència de les coses. Hi ha molt poca gent que poc arribar a ella, els únics que poden arribar a ella són els filòsofs. Aquest poden conèixer la bellesa en si, la seva essència. El que viu despert coneix aquestes idees i les transmet a l seu coneixement i les pot contemplar. En canvi aquell que percep les coses belles i és incapaç de transmetre aquesta bellesa al coneixement viu dormit, ja que no percep realment la idea de les coses. Aquí és on entren els termes saber i opinió, per tant es podria dir que el primer sap en quins objectes trobar la bellesa sense arribar a ella en si i el segon opina que la bellesa és una cosa i aquesta és contemplava. La bellesa és abstracte i la seva percepció no varia, ja que, tots els éssers entenem el mateix per bellesa. Aquesta la podem trobar a les coses sense arribar a ella en si i els únics que poden arribar a l’essència d’aquesta són els filòsofs.

Activitat 8: Comentari nº7 de Plató

El Demiürg com a causa ordenadora del món: Timeu, 28a i ss.
«Tot el que neix, neix necessàriament per l’acció d’una causa, perquè és impossible que el que és pugui néixer sense causa. Sempre que l’artesà [el Demiürg], amb els ulls dirigits cap a allò que és idèntic, es serveix d’aquest model, sempre que s’esforça en realitzar en la seva obra la forma i les propietats, tot el que produeix d’aquesta manera és necessàriament bell. Pel contrari, si els seus ulls es fixessin en allò que ha nascut, si utilitzés un model sotmès al naixement, la seva obra no seria bella. (…) Si aquest món és bell i el Demiürg és bo, és evident que ha posat la seva mirada en el model etern. (…) Perquè aquest món és la més bella de les coses que han nascut i el Demiürg és la més perfecta de les causes. Així, el món que ha nascut en aquestes condicions ha estat fet d’acord amb allò que és objecte d’intel.lecció i de reflexió, i que és idèntic. Si això és cert, és també absolutament necessari que aquest món sigui la imatge d’algun altre món.»

Idees principals–>Tot el que es crea o neix ha d’esdevenir d’alguna conseqüència prèvia, ja que quelcom no pot aparèixer per art de màgia i sense cap motiu, causa o conseqüència. El Demiürg, l’artesà, no crea pel seu compte, sinó que copia i imita perquè quelcom sigui bell, ja que si no ho fes no ho podria ser (bell).

Comentari

Aquest text pertany al Timeu de Plató, llibre compost a la seva època de vellesa. Plató exposa la seva idea del Demiürg com a causa ordenadora del món sensible mitjançant les idees. A partir del text observem com Plató defensa que tot succeeix per alguna raó, és a dir, tot té una explicació i ve donat per algun motiu . Per donar lloc a quelcom ens hem de fixar en el model perfecte d’aquest les idees, ja que fixant-nos en altres coses que estan sotmeses al canvi quelcom no seria bell i per tant no tindria lloc en aquest món perfecta. Per tant hem de guiar-nos per l’únic model regent el model etern. Podríem dir que el Demiürg és com un plànol o manual d’instruccions compost amb l’ajuda de les idees mitjançant el qual ens guiem per formar el model perfecte.

 

Activitat 7 : Comentari nº 5 de Plató

“- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si, cadascuna de les realitats en si, l’ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O constantment cadascuna d’aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixa una única forma, sempre es presenta d’idèntica forma i en idèntic estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?
– És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d’idèntica forma i en idèntic estat.”

Idees principals–>Aquest text filosòfic pertany al de Plató, és caracteritzar per l’ús de la tècnica del diàleg dogmàtic.

Comentari
Plató planteja la teoria bàsica de les idees, i esmenta algunes d’elles comparant-les amb l’ésser. Sòcrates es qüestiona que és l’ésser i si la realitat canvia o si és manté sempre igual. Cebes respon a la seva pregunta afirmant que les idees són immutables i existeixen per elles mateixes, són per què han de ser. La realitat està sempre present, és el fet invariable, ja que les idees són excrementals i per tant, formen part del món intel·ligible. Plató afirma que les coses participen en les idees, i que les realitats són subjectives i no es pot dubtar dels seus principis.

Els conceptes que apareixen com ara la bellesa o la realitat existeixen per si mateixos, no són conceptes o paradigmes del nostre ment que ens serveixen per assignar objectes. La idea de bellesa existeix per si sola, és i serà sempre així, no varia, encara que el concepte de bellesa pot patir canvis, ja que està a la nostra ment i és subjectiu de cadascú, seguint l’ideal de bellesa, per tant l’essència de bellesa no varia.

 

Activitat 6: Comentari fragments

S’ha de maltractar als animals

En la meva opinió penso que si s’ha de maltractar i abusar dels animals perquè nosaltres som superiors i ells no entenen les paraules, llavors si vols que un animal et faci cas has de requerir al maltracte així t’agafarà por i et respectarà. 

Activitat 5: Comentari text nº 7 de Parmènides

Titol -> L’ésser i el no ésser

Idees principals
–>Mostra les seves idees sobre la teoria de l’ésser i el no-ésser.

Comentari

Parmènides d’Elea va escriure poesia filosòfica, és a dir, va tractar dos aspectes importants, la via de la veritat i la via de l’opinió, en el text ens explicar que l’ésser és sempre i ha de ser. No es pot parlar en termes de passat ni de futur, ja que l’ésser és únic, continu i homogeni. Parmènides pregunta que d’on podria haver sorgit i la resposta és que no es pot dir res d’allò que no és, perquè el no-res no pot ser pensar.

També diu el text que l’ésser és «únic, immòbil i sense fi», per tant que només existeix una realitat que no es mou, ja que si es mogués significaria que es mou en alguna cosa i no podríem dir que és únic i és etern.

La comparat amb heraclit, ja que defensa que tot canvia i res no es manté, en canvi Parmènides diu que l’ésser és etern i immutable i és per això que no pot néixer, ja que del no-res no pot sortir.