Des de primer fins a segon de batxillerat he estat omplint aquest blog i des de la meva opinió s’era un recull de totes les bones activitats i totes les opinions i sobretot una bona forma d’escriure el que penso i donar a conèixer tots els grans filòsofs, no ha sigut fàcil però al final tinc una recopilació de textos i d’idees, és un bon recurs per utilitzar-lo durant tot el curs i ajudar per estudiar en els exàmens, així que la meva valoració del blog i del curs és positiva.
Activitat 32: Transvaloració dels valors occidentals
Quan Nietzsche parla de transvaloració de valors cal tenir en compte dues coses prèvies:
• Primera: La transmutació de valors no és una inversió: si això era “bo”, ara és “dolent”. Parlar així, segons Nietzsche, és seguir parlant amb les mateixes categories. El que ell vol es “trencar” amb els valors i instaurar una nova cultura, una nova fe, encara que laica.
• Segona: Dir que “no hi ha valors”, en la ploma de Nietzsche, és afirmar que els que tenim són relatius i els punts de referència “han cedit”: Déu, moral, raó, ciència. Per tant, cal buscar uns valors que valguin per si mateixos, sense necessitat de referents. La nova categoria en la qual s’han de fonamentar, segons, Nietzsche, és la vida.
• Segona: Dir que “no hi ha valors”, en la ploma de Nietzsche, és afirmar que els que tenim són relatius i els punts de referència “han cedit”: Déu, moral, raó, ciència. Per tant, cal buscar uns valors que valguin per si mateixos, sense necessitat de referents. La nova categoria en la qual s’han de fonamentar, segons, Nietzsche, és la vida.
El pensament de Nietzsche és també un «etern retorn»; torna contínuament sobre els mateixos temes; i tots els temes es redueixen a un de sol.
Activitat 31 : La poligàmia
«No hi hauria d’haver lleis que prohibeixin la poligàmia; entrar en una relació de convivència amorosa múltiple afecta només aquells que hi participen, i la resta de la societat no hi hauria d’intervenir»
La poligàmia és una forma en la qual un matrimoni pot tenir d’altres relacions alhora.Jo no comparteixo aquesta forma d’amor, ja que no puc pensar a estimar per igual a dues persones i mantenir una relació normal a l’hora, molta gent que defensa aquesta postura pensara que tenim un caràcter de possessió i no d’amor respecte a l’altra, però és una idea que no comparteixo pel simple fet que no puc estimar a dues persones en el àmbit de la meva parella o el meu marit.
Activitat 30 : Obligacions de l’individu envers la societat i defensa de la llibertat total de l’individu en allò que només a ell afecta
«Per bé que la societat no es basi en un contracte i per bé que 15 no es guanyi res inventant-ne un per tal de deduir-ne obligacions socials, tots els qui reben la protecció de la societat li deuen una compensació pel benefici percebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadascú es vegi en l’obligació d’observar una certa línia de conducta envers la 20 resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a no perjudicar els interessos dels altres o, millor dit, certs interessos que, ja sia per disposició legal o per consentiment tàcit, són considerats drets subjectius; i, segonament, en el fet que cada persona assumeixi la seva part (fixada segons un principi 25 d’equitat) dels treballs i els sacrificis que necessiti la defensa de la societat o dels seus membres quan sigui objecte d’ofenses i vexacions. La societat està plenament justificada per imposar aquestes condicions a tot preu a aquells que voldrien incomplir-les. Però la societat pot fer quelcom més. Els actes d’un individu poden resultar nocius per als altres o fer cas omís de la deguda consideració que es mereix el seu benestar, sense necessitat d’arribar a violar algun dels seus drets constituïts. En aquest cas, l’ofensor pot ser castigat justament per l’opinió, però no per la llei. Tan bon punt com un aspecte del comportament d’una persona afecta d’una manera perjudicial els interessos d’altres, la societat hi té jurisdicció i es pot discutir si la intervenció de la societat és favorable o desfavorable al benestar general. Però no treu cap a res plantejar aquesta qüestió quan la conducta d’una persona afecta només els seus propis interessos, o no té necessitat d’afectar els interessos dels altres si no ho volen (partint del supòsit, és clar, que totes les persones afectades són majors d’edat i tenen un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos mencionats, l’individu hauria de gaudir d’una perfecta llibertat, tant legal com social, per acomplir l’acció que vulgui i atenir-se a les seves conseqüències.»
Mill comença explicant que la societat no es basa en un contracte on dues persones cedeixen en recerca d’un objectiu comú. D’aquesta manera, defensa com la seva teoria de societat, s’ha de basar en una ciutat que miri pel bé comú, ja que no podem realitzar accions que perjudiquin de manera directa o indirecta els altres membres de la societat.
En aquest text per tant, s’exposa la seva idea sobre la societat on els ciutadans han de buscar el bé comú, envers el bé privat i particular.Perquè segons a visió utilitarista de Mill, la millor forma de govern s’ha de basar a promoure una societat que es comprometi a partir del compromís d’entrar en societat, a promoure l’ideal utilitarista.
Com a conclusió, Mill parla d’una societat que no parteix d’un contracte i que respecta totes les opinions creant un estat pluralista.
ACTIVITAT 29: Afirmació de Mill sobre la felicitat
«La base d’aquest poderós sentiment natural existeix; i és aquesta la que, un cop reconeguda la felicitat general com l’estàndard ètic, constitueix la força de la moral utilitarista. Aquest sòlid fonament són els sentiments socials de la humanitat, el desig de viure en unitat amb els nostres semblants, que ja és per si un principi poderós de la naturalesa humana, i afortunadament un d’aquells que tendeixen a enfortir-se amb les influències que fan avançar la civilització, fins i tot sense inculcar-los expressament. (cap. 3, § 41).»
En aquest text de John Stuart Mill veiem clarament reflectida una branca de la seva filosofia, l’utilitarisme, a partir de la qual podem parlar d’un text de caràcter moral, el qual ens parla del comportament dels éssers per a un fi determinat, en aquest cas la felicitat, concepte al qual Mill fa referència en molts casos, i el qual considera necessari per a la majoria. Mill ens compara l’existència de la felicitat amb la del dolor, arribant a la conclusió que la felicitat la podríem definir com a l’absència de dolor.
És així com Mill diu que la felicitat i la utilitat es troben interrelacionades, ja que un intel·lectual no voldrà ser mai un idiota, com els anomena. Un altre dels conceptes adversos entre aquests dos filòsofs és la mesura amb la qual aplicar aquest concepte de felicitat, ja que Bentham defensa una posició individualista, mentre que Mill opina que la felicitat ha de ser buscada per al major nombre d’éssers possibles.
ACTIVITAT 28: Comentari d’un text de John Stuart Mill
«Doncs bé, és un fet del tot inqüestionable que aquells qui estan igualment familiaritzats amb tots dos plaers, i són igualment capaços d’apreciar-los, donen una prioritat molt més elevada a la forma de vida en què s’exerciten les facultats superiors. Poques criatures humanes consentirien a canviar-se per animals inferiors a canvi de la promesa de consentir-los la llicència més completa en els plaers animals; un ésser humà intel·ligent no vol tornar-se un ximple, ni una persona instruïda vol ser un ignorant, ni cap persona amb sentiments i consciència vol ser egoista i baix, per molt que els puguin persuadir que un ximple, un ruc o un brètol viuen més satisfets amb el seu lot que no pas ells amb el que els ha tocat. No renunciarien a allò que posseeixen de més que aquells, per saciar de la forma més completa possible els desitjos que tenen en comú amb ell. Si mai arriben a somiar-hi, seria només en casos d’infelicitat tan extrema que, per tal d’escapar-ne, canviarien el seu lot per gairebé qualsevol altre, encara que als seus ulls fos del tot indesitjable. Un ésser de facultats superiors exigeix alguna cosa més per ser feliç; probablement és propens a un patiment més agut, i certament ho és a partir de més coses que algú inferior a ell; però a desgrat d’aquestes càrregues, no pot desitjar de debò sucumbir a allò que percep com un grau inferior d’existència. Podem explicar aquesta resistència com més ens agradi; podem atribuir-la a l’orgull, una paraula que s’aplica indiscriminadament a alguns dels sentiments més (i també menys) estimables que és capaç de sentir un ésser humà; podem atribuir-la a l’amor per la llibertat i independència personal, la qual va ser entre els estoics un dels mitjans més efectius per fomentar-la; o al desig de poder o de sensacions excitants, ja que tots dos en formen part i hi contribueixen; però el que millor li escau és el sentit de la dignitat que tot ésser humà posseeix en una forma o altra, i en una certa proporció (tot i que mai sigui exacta) amb les seves facultats superiors, i que constitueix una part tan essencial de la felicitat en aquells en qui és intens, que no hi ha res que, entrant en conflicte amb ell, pugui valer com a objecte de desig, si no és de forma efímera. Qui pensi que aquesta preferència té lloc a costa del sacrifici de la felicitat -que el superior, en circumstàncies qualssevol iguals, no és més feliç que l’inferior confon les dues idees ben diferents de felicitat i acontentament. És indiscutible que qui gaudeix amb poca cosa té més oportunitats de trobar satisfacció plena; i un ésser amb dots superiors sempre és conscient que la felicitat que es pot trobar en el món, així com està constituït, és imperfecta. Però pot aprendre a suportar les seves imperfeccions, sempre que siguin suportables, i no per això tindrà enveja d’aquell que certament és inconscient de les seves imperfeccions, però només perquè no arriba a adonar-se del bé que per contrast qualifiquen aquelles imperfeccions. És millor ser una persona insatisfeta que no un gorrí satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el gorrí opinen de forma diferent, és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta comparació, coneix les dues parts.»
En aquest text, s’explica com hi ha diferents tipus de plaers que ens aporten diferents tipus de felicitat. També, es comparen els plaers intel•lectuals amb els plaers carnals, diferenciant la teoria d’Epicur amb l’utilitarisme que defensa l’autor. D’aquesta manera, es creen dos besants diferenciats sobre la felicitat per mitjà dels plaers.
En aquest text del filòsof John Stuart Mill, podem observar una diferenciació envers la teoria que va iniciar Epicur, i la teoria utilitarista que defensa el filòsof. Primerament, l’autor explica com el nostre objectiu a assolir és la felicitat. I com podem aconseguir assolir aquesta per
mitjà dels plaers. Llavors ens fa una diferenciació envers els plaers carnals, més propis dels animals, i els plaers intel•lectuals, que ens fan tenir consciencia i diferenciar-nos dels animals, a base del raonament.
Seguidament, es diferencien aquestes dues formes d’obtenir la felicitat, i es qüestiona si l’epicureisme defensa els plaers intel•lectuals sobre els plaers carnals. No, les persones han de reivindicar els plaers intel•lectuals per demostrar que no ens hem de conformar a ser porcs satisfets sinó persones insatisfetes que busquen la felicitat per sobre dels conformats porcs.
ACTIVITAT 27 : DOLORS I PLAERS
«La naturalesa ha situat la humanitat sota el domini de dos amos sobirans, el dolor i el plaer. Només a ells els correspon indicar allò que hauríem de fer, així com a determinar el que farem. Al seu tron estan lligats, d’una banda, la norma del just i l’injust, i de l’altra, la cadena de causes i efectes. Ens governa en tot el que fem, en tot el que diem, en tot el que pensem.»
En aquest text de John Stuart Mill veiem clarament reflectida una branca de la seva filosofia, l’utilitarisme, a partir de la qual podem parlar d’un text de caràcter moral, el qual ens parla del comportament dels éssers per a un fi determinat, en aquest cas la felicitat, concepte al qual Mill fa referència en molts casos, i el qual considera necessari per a la majoria. Mill ens compara l’existència de la felicitat amb la del dolor, arribant a la conclusió que la felicitat la podríem definir com a l’absència de dolor, tenint en compte que el dolor és allò que ens causa als individus un sentiment no agradable i desagradable, per tant contrari a la felicitat.
És així com Mill diu que la felicitat i la utilitat es troben interrelacionades, ja que un intel·lectual no voldrà ser mai un idiota, com els anomena. Un altre dels conceptes adversos entre aquests dos filòsofs és la mesura amb la qual aplicar aquest concepte de felicitat.
ACTIVITAT 26: Comparació de Kant
Pel que fa a la causalitat, Hume i Kant neguen que aquest principi tingui validesa respecte de les coses considerades en elles mateixes independentment del nostre coneixement. Hume diu que no té validesa senzillament perquè considera que això no te lloc en la seva filosofia, filosofia que està centrada en l’experiència. D’altra banda, per a l’altre filòsof, Kant, no té validesa perquè no accepta el coneixement humà a altres fenòmens, encara acceptar el coneixement de les coses en si mateixes.
Per concloure podem dir que per Hume la causalitat es constitueix i adquireix la seva validesa en l’experiència, d’altra banda i pel contrari, Kant l’experiència pressuposa la categoria de causalitat i es fonamenta en la mateixa.
ACTIVITAT 25: Crítica del principi de causalitat
“Si se’ns presentés algun objecte i haguéssim de pronunciar-nos sobre l’efecte que en resulta, sense consultar observacions passades, ¿de quina manera, si us plau, cal que procedeixi la ment en aquesta operació? Cal inventar o imaginar algun fet que hom pugui assignar a l’objecte com al seu efecte, i és evident que aquesta invenció ha de ser totalment arbitrària. És segur que la ment no podrà mai trobar l’efecte en la causa suposada, malgrat l’acurat escrutini i l’examen. Perquè l’efecte és totalment diferent de la causa, i, en conseqüència, no hi pot ser descoberta. El moviment de la segona bola de billar és un fet força distint del moviment de la primera; no hi ha res en l’un que ens suggereixi el més petit indici de l’altre. Una pedra o una peça de metall aixecada enlaire i deixada sense cap suport, cau tot d’una: però, si considerem la qüestió a priori, ¿descobrim, en aquesta situació, quelcom que pugui engendrar la idea d’un descens més que no pas la d’una ascensió o de qualsevol altre moviment de la pedra o el metall?”
Idees principals:
El text fa una crítica sobre la substància. I l’autor fa referència a la unió entre el jo i la substància. Però també parla sobre el fet de que si canvia el jo, segueix existint la substància, i també sobre com aquests han d’estar vinculats a les qualitats particulars.
Títol: Idees i impresions
Comentari
En aquest fragment de l’abstract, el resum del Tractat de la naturalesa humana, Hume critica el principi de causalitat. Explica que després d’una causa no sempre s’ha de deriva el mateix efecte. Per exemple, hem adquirit l’hàbit que tots els dies surt el sol, però és possible que demà no surti? La resposta de Hume seria un sí radical.
Segons aquest filòsof no existeixen efectes precedits per una causa, sinó uns fets A que donen lloc a uns fets B. Per tant, hi ha infinits efectes que no podem predir. En contraposició a aquest costum trobem la raó. Aquesta, contrària al criteri empirista de Hume, afirma la relació entre causa i efecte.
En conclusió, hi ha la possibilitat que una causa no tingui sempre el mateix efecte, per tant, nega l’existència del destí.
ACTIVITAT 24: Comentari de la Filosofia política de Locke
«El motiu pel qual els homes entren en una societat és la salvaguarda de llur propietat, i si designen i autoritzen un poder legislatiu és perquè hi pugui haver unes lleis i unes normes que actuïn com a custòdia i mur protector de les propietats de tots els membres de la comunitat, i que delimitin el poder i moderin el domini de cada membre i cada part de la societat. A ningú no se li acudirà que la voluntat de la societat pugui ser que el poder legislatiu tingui facultat per a destruir allò que hom havia previst que protegís, i per la qual cosa els homes entraren en societat i se sotmeteren a uns legisladors designats per ells mateixos. Sempre que els legisladors intentin d’arrabassar i de destruir la propietat del poble, o de reduir els homes a la condició d’esclaus sot a un poder arbitrari, es posen en estat de guerra amb el poble, i aquest, a partir d’aleshores, resta eximit de tota obediència i pot acollir-se al refugi comú que Déu ha ofert a tots els homes contra la força i la violència.»
Les idees principals de l’estat de natura del filòsof John Locke es centren en un objectiu que és la raó. L’autor explica que es tracta d’un estat de perfecta llibertat i igualtat, i que l’home ha de respectar la propietat i la pròpia vida de l’altre.
Aquest text del Segon tractat de John Locke fa referència a l’estat de natura on l’autor explica que és un estat previ a la societat on governa la raó. Per començar a explicar el significat del text podríem destacar la següent citació: “encara que l’home hi tingui una llibertat incontrolable per a disposar de la seva persona i dels seus bens, no en té en canvi per a destruir-se a si mateix o destruir qualsevol altra criatura que li pertanyi”, l’autor el que ens vol transmetre es què cadascú ha de conservar la seva llibertat, la propietat i la seva pròpia vida de la mateixa manera que hem d’acceptar una igualtat entre tots els homes.
Per acabar, segons Locke i els liberals expliquen que l’Estat no ha d’intervenir en la vida de la gent, que cadascú hem de defensar els nostres drets naturals que són la vida, la lllibertat i la salut.
Viure bé és millor que viure 