“Però si bé aquest és un estat de llibertat, no és tanmateix un estat de llicència; encara que l’home hi tingui una llibertat incontrolable per a disposar de la seva persona i dels seus bens, no en té en canvi per a destruir-se a si mateix o destruir qualsevol altra criatura que li pertanyi, si no és que ho requereix un fi més noble que la seva mera conservació. L’estat de natura té una llei natural que el governa, la qual obliga tothom. Aquesta llei, que és la raó, ensenya a tot el gènere humà que, essent tots iguals i independents, ningú no ha d’atemptar contra la vida, la salut, la llibertat ni les possessions d’un altre. Tots els homes són obra d’un únic, omnipotent i infinitament savi Creador; per tant, tots els servents d’aquest únic amo sobirà, enviats al món per ordre seva i segons el seu pla, són propietat seva, com a obra d’Ell que són, i no han estat pas creats perquè la vida d’uns depengui de la voluntat dels altres, sinó perquè la de tots depengui només d’Ell. I essent dotats amb semblants facultats, i constituint tots una mateixa comunitat natural, ningú no pot invocar cap mena de subordinació entre nosaltres que ens autoritzi a destruir-nos mútuament, com si haguéssim estat creats per fer ús els uns dels altres, com fem amb les criatures de rang inferior. Cadascú està destinat a defensar-se a si mateix, però no a abandonar voluntàriament el lloc que ocupa; de la mateixa manera, doncs, que és inqüestionable la seva pròpia protecció, cal que cadascú, tant com li sigui possible, protegeixi la resta de la humanitat, i, si no és per fer justícia a un malfactor, no podrà arrabassar ni danyar la vida ni res d’allò que tendeix a la protecció de la vida, la llibertat, la salut, els membres o els bens d’un altre.”
El text pertany a John Lock, un dels filòsofs britànics més destacats de la historia. En ell comença afirmant que encara que el nostre estat es clarament lliberal, d’altra banda no és un estat legítim. Ja que encara que disposem de llibertat per dirigir els nostres béns no la tenim per destruir a una altre persona o a nosaltres mateixos. El text segueix fent referència a l’estat de natura, el qual Lock defèn completament i es basa en afirmar que l’home es considerat producte de la natura. Seguidament tornar aclarir que tenim llibertat per fer qualsevol cosa menys per atemptar sobre la vida, la salut 
o les propietats d’altra persona.Tots depenen d’ell, no dels altres. A més, segueix fent referència a que cada ésser té dret a defensar-se i a no abandonar el lloc que ocupa, encara que aquest sempre tindrà que deixar enrere la seva pròpia i única protecció i haurà de tenir en compte la protecció de la resta de la humanitat, de la seva vida, de la seva llibertat, de la salut i dels bens.
Viure bé és millor que viure 