ACTIVITAT 19: Comentari de Descartes

I aquesta extensió, què és? No és també desconeguda? Ja que esdevé més gran en fondre’s, és més gran quan se la fa bullir i encara més gran quan la calor augmenta. I jo no podria concebre d’una manera clara i segons la veritat què és la cera, si no pensés que fins i tot aquest tros que considerem és capaç de rebre més variacions, segons l’extensió, de les que jo mai no hagi pogut imaginar. Cal, doncs, acordar que no puc comprendre amb la imaginació què és aquest tros de cera, i que només el pot comprendre el meu enteniment. Em refereixo a aquest tros de cera en particular, ja que, pel que fa a la cera en general, és encara més evident. Però, què és aquest tros de cera que només pot ser comprès per l’enteniment o per l’esperit? Sens dubte, és el mateix que veig, que toco, que imagino; en fi, és el mateix que des del començament he pensat sempre que era. Ara bé, el que cal remarcar amb força és que la seva percepció no és en absolut una visió, ni un tacte, ni una imaginació, i no ho ha estat mai, tot i que ho semblés abans, sinó una inspecció de l’esperit que pot ser imperfecta i confusa, tal com era abans, o bé clara i distinta, tal com és ara, sempre que la meva atenció se centri més o menys en les coses que hi ha en ella, i de les quals és formada.

 

Idees principals

Descartes es qüestiona la viabilitat d’aconseguir un coneixement de la realitat mitjançant la percepció d’un tros de cera. Descartes defensa la idea que la realitat no l’obtenim a través dels sentits o la imaginació, sinó que l’aconseguim a partir de l’enteniment. D’aquesta manera ens vol fer entendre que cada objecte sensible és conegut per l’enteniment i que la percepció és una suposició que fem per la seva aparença i per tant no és real.

Comentari

En aquest text Descartes defensa la idea que només podem conèixer la veritat de les coses sensibles realment a partir de l’enteniment, el qual ens ofereix una idea clara i real sobre l’objecte. D’altra banda si volem entendre un cos mitjançant els sentits o la imaginació ens equivocarem, ja que els sentits només es centren en el món sensible dels objectes que percebem a simple vista i aquests ens poden enganyar. En aquest text Descartes empra com a exemple la cera, com que a simple vista ja té diverses formes i variacions, hem d’entendre que pot patir moltes més de les quals no som conscients. És per això que arribem a la conclusió de què per percebre la veritat no ens podem basar en els sentits o en la imaginació, sinó que ho hem de fer a partir de l’enteniment.